Ara que tenim un nen petit, les nostres vacances de busseig passan a anomenar-se records. Avui us deixo amb un post que ha escrit la Ju rememorant les nostres vacances a Mèxic a l'any 3 AA (Abans de l'Adrià).
Rellegint el post anterior sobre el viatge de la Ruth a Cozumel vaig veure clar que en submarinisme les experiències mai no són iguals. Per això m'he animat a explicar-vos les nostres vacances a Playa del Carmen.
 |
| Barracuda a les "no massa impressionants" immersions de Playa |
Aquest va ser el nostre primer viatge de submarinisme i per nosaltres va ser fantàstic. Havent fet immersions només per la Costa brava i el Cabo de Gata la impressió va ser fortíssima. Vam començar amb unes capbussades molt tranquil·les (i mirant-ho amb perspectiva no massa impressionants) a Playa del Carmen i després el nivell no va fer més que pujar.
Cozumel van ser unes parets d'esculls increïbles i molta corrent, molta, molta... O així ho recordo jo perquè al ser els primers salts en corrent que havia fet mai, em van impressionar molt! I m'ho vaig passar molt bé! Això de deixar-te endur i deixar-te meravellar per les coses que t'anaven passant al davant em va semblar una molt bona manera de bussejar!
 |
| Cozumel. No vàrem veure taurons, però sí aquesta tortuga babaua |
Tothom diu que per esculls de colors i vida en els esculls és millor el Mar Roig i és cert. De totes maneres Cozumel per mi té un encant especial. Per cert, que diuen que es força habitual trobar taurons però, per variar, nosaltres no en vam veure cap.
 |
| Barbie Line |
 |
| La Ju a Dos Ojos |
Però el que més ens va agradar de tot el viatge van ser els cenotes. No cal dir que jo estava una mica nerviosa amb això d'entrar a unes cavernes immenses sense més llum que els focus, i els cartellets de “Perill de mort” no em tranquil·litzaven gaire la veritat! Però tot és entrar per aquells forats d'aigua de color turquesa i la teva perspectiva canvia completament. Les cavitats immenses, les estalactites enormes, les haloclines molt turbulentes i petits rajos de llum que s'escolen entre la foscor i van tenyint l'aigua de diferents colors. Tot converteix aquestes capbussades en molt diferents a la resta i, per mi, de les millors del món.
De fet ens va agradar tot tant que no vam ni gaudir del fantàstic beach club de l'hotel fins l'últim dia, i mira que valia la pena i mira que valia la pena!
Total, que tenim ganes de tornar. Igual ho tenim tot una mica mitificat i ara ja no ens impressionaria tant però, vaja, són unes molt bones vacances per gaudir sota i sobre l'aigua... I ens van quedar moltes coses per fer: el tauró balena a Hollbox, el cenote/pou Angelita... Ja escriurem un nou post quan hi tornem!
 |
| A l'interior del Dos Ojos |
 |
| Haloclina |
 |
| Sortint de l'impressionat Chaac Mool |
El comentari d’en Car: Doncs de Mèxic jo també recordo amb força emoció les capbussades a la piscina amb la pinya colada al costat; les expedicions a la nevera de l’habitació plena de Coronas; el fet de deixar escapar un Ferry per poder demanar una altre llauna de “chelas” a Cozumel i, sobre tot, l’amabilitat y professionalitat dels mexicans, que a diferencia dels #%&$ egipcis no provaven de timar-te a la mínima possibilitat!  |
| Viva México, cabrones! |
