dijous, 10 de novembre de 2011

Immersions a Playa del Carmen

Ara que tenim un nen petit, les nostres vacances de busseig passan a anomenar-se records. Avui us deixo amb un post que ha escrit la Ju rememorant les nostres vacances a Mèxic a l'any 3 AA (Abans de l'Adrià).
 
Rellegint el post anterior sobre el viatge de la Ruth a Cozumel vaig veure clar que en submarinisme les experiències mai no són iguals. Per això m'he animat a explicar-vos les nostres vacances a Playa del Carmen.
Barracuda a les "no massa impressionants" immersions de Playa
Aquest va ser el nostre primer viatge de submarinisme i per nosaltres va ser fantàstic. Havent fet immersions només per la Costa brava i el Cabo de Gata la impressió va ser fortíssima. Vam començar amb unes capbussades molt tranquil·les (i mirant-ho amb perspectiva no massa impressionants) a Playa del Carmen i després el nivell no va fer més que pujar.

Cozumel van ser unes parets d'esculls increïbles i molta corrent, molta, molta... O així ho recordo jo perquè al ser els primers salts en corrent que havia fet mai, em van impressionar molt! I m'ho vaig passar molt bé! Això de deixar-te endur i deixar-te meravellar per les coses que t'anaven passant al davant em va semblar una molt bona manera de bussejar!
Cozumel. No vàrem veure taurons, però sí aquesta tortuga babaua
Tothom diu que per esculls de colors i vida en els esculls és millor el Mar Roig i és cert. De totes maneres Cozumel per mi té un encant especial. Per cert, que diuen que es força habitual trobar taurons però, per variar, nosaltres no en vam veure cap.

Barbie Line
La Ju a Dos Ojos





Però el que més ens va agradar de tot el viatge van ser els cenotes. No cal dir que jo estava una mica nerviosa amb això d'entrar a unes cavernes immenses sense més llum que els focus, i els cartellets de “Perill de mort” no em tranquil·litzaven gaire la veritat! Però tot és entrar per aquells forats d'aigua de color turquesa i la teva perspectiva canvia completament. Les cavitats immenses, les estalactites enormes, les haloclines molt turbulentes i petits rajos de llum que s'escolen entre la foscor i van tenyint l'aigua de diferents colors. Tot converteix aquestes capbussades en molt diferents a la resta i, per mi, de les millors del món.
De fet ens va agradar tot tant que no vam ni gaudir del fantàstic beach club de l'hotel fins l'últim dia, i mira que valia la pena i mira que valia la pena! 





 Total, que tenim ganes de tornar.  Igual ho tenim tot una mica mitificat i ara ja no ens impressionaria tant però, vaja, són unes molt bones vacances per gaudir sota i sobre l'aigua... I ens van quedar moltes coses per fer: el tauró balena a Hollbox, el cenote/pou Angelita... Ja escriurem un nou post quan hi tornem!

A l'interior del Dos Ojos
Haloclina


Sortint de l'impressionat Chaac Mool
































El comentari d’en Car: Doncs de Mèxic jo també recordo amb força emoció les capbussades a la piscina amb la pinya colada al costat; les expedicions a la nevera de l’habitació plena de Coronas; el fet de deixar escapar un Ferry per poder demanar una altre llauna de “chelas” a Cozumel i, sobre tot, l’amabilitat y professionalitat dels mexicans, que a diferencia dels #%&$ egipcis no provaven de timar-te a la mínima possibilitat!
Viva México, cabrones!