Doncs a uns 15 minuts de casa, cal tenir en compte que anem per la NII, es troba el centre PremiaSub. Amb la tenda a Premià de Mar i la barca al port de Vilassar, a cinc minuts en cotxe, és un d’aquests centres petits amb una colla de parroquians i algun espontani (com ara jo mateix i la Ju, de moment).
A veure, fer submarinisme tenint un crio de menys d’un anyet és complicat, així que si t’ho posen fàcil, doncs collonut, però també cal tenir en compte que el tipus d’immersió no sigui monòtona, avorrida, sense interès... I això és el que sorprèn: immersions de perfil similar a les que es poden fer a Llavaneres o Mataró (fins i tot s’arriba a Mataró), les típiques barres i fins i tot un derelicte, una vella draga que reposa a uns 34 metres (aquesta immersió està pendent encara). Més que suficient.
Tub d'extració de cuina |
La immersió del diumenge va ser a El Turó Negre, ja a Mataró, amb la barca plena, que es nota que estem en plena temporada. Pel camí, uns 15 minuts, ens vàrem trobar un derelicte: un palet de fusta que surava a la deriva i que no es veia gaire, una bona oportunitat per aconseguir un accident marí en viu i en directe. Però lluny de voler aprofitar-se de l’espectacle, els de la barca ho varen comunicar a port, el port a salvament i, posteriorment, el port li demana a la barca si es pot quedar per solventar el problema... ja veig que les coses funcionen a mar igual que a terra.
Un pop envoltat de closques |
Un cop fondejats i fet el breafing, saltem a l’aigua bastant ràpid i baixem pel cap de l’ancora fins a uns 17 metres. D’allà fem un recorregut més o menys standard d’aquest tipus d’immersions. Recorregut amb la paret a l’esquerra i tornada per l’altre banda de la barra. La visibilitat regular, més de 10 metres però amb l’aigua enterbolida per culpa de la mar de fons que ja va de retirada però encara persisteix. Un pop de bones dimensions i una posta de calamar va ser el més destacat en quant a vida. Cal dir que sembla una zona freqüentada per pescasubs, perquè encara que vaig intuir alguns sards grandets a la llunyania, en apropar-te desapareixien.
Esperant per sortir |
De tota manera va ser una immersió que em va agradar: estrenava sec (sí, per fi!!), era la meva quarta vegada amb aquest tipus de vestit i sembla que cada cop li agafo millor el punt, encara que he de controlar més el tema del llast. A més i no ens mullàvem des de feia 11 dies.
Posta |
Com mola això dels ouets de calamar!!
ResponEliminaA veure si a la propera immersió en veiem alguns! Deu dies més i a capbussar.me!
Doncs és lo bó de les immersions en primavera!! Que vagin bé les capbussades!!
ResponElimina