dimecres, 29 de juny de 2011

Submarinisme prop de casa. Immersió a la Draga.

Doncs un cop més ens he apropat al centre Premià Sub per tal de capbussar-nos a un derelicte conegut com la Draga. Es veu que n’hi ha tres de derelictes a la zona (davant el port de Vilassar): dues dragues i un petit pesquer. La immersió que vàrem fer era al més gran de tots, un vaixell d’uns 15 metres d’eslora que porta enfonsat 20 anys més o menys.
La immersió és bastant profunda, més de 34 metres, pel que cal anar amb compte amb el temps de fons, si no la deco castiga!!
una llebre de mar
Una llebre de mar, Aplysia Punctata (visca Google!!)
Un cop localitzat el derelicte es va llançar l’ancora. Comentava en Carles de Premià Sub que ja ha posat dues boies, i que, tot i que la darrera era un simple bidó, totes dues han volat. I això va portar un petit problema: donat que hi havia corrent de Garbí i l’ancora no va agafar bé, ens va deixar una mica lluny del nostre objectiu i, sorpresa!, com que el fons és llimós l’ancora, en garrejar, va deixar tot un núvol que impedia la visibilitat. No és molt divertit baixar a 34 metres i veure que no hi veus!! Per sort vàrem seguir les marques de l’ancora guiats pel Jesús, que havia fet aquesta immersió unes quantes vegades,  i vàrem trobar el derelicte.
Òbviament no és molt gran ni molt impressionat, però està força bé: un llamàntol, varies llagostes, llebres de mar i moles de juvenils de diferents espècies es deixaven veure tot i la gran quantitat de matèria en suspensió que afectava més a la visibilitat horitzontal que a la vertical.

braç de la draga
Braç ple de xarxes. La visibilitat vertical no estava malament
El més imponent és la grua de la draga tota coberta de xarxes, cal anar amb compte, també, perquè tot és farcit de línies, ja que la gent s’apropa en barca i hi pesca.

Jo a la draga
Jo a la draga. La visibilitat horitzontal, una merda.
Per retornar vàrem resseguir la marca de l’àncora a la inversa i, després d’uns minutets de deco vàrem tornar cap amunt, on la corrent havia empitjorat una miqueta.

 El que comentàvem amb la Ju és que amb un descens a sobre del derelicte la cosa milloraria, perquè s’optimitzaria el temps de fons (òbviament), però a més permetria anar pujant pel braç mecànic abans de començar l’ascens pel cap, cosa que allargaria una mica la immersió. Nosaltres vàrem seguir a més de 30 metres de fondària tot fent camí cap a l’àncora, i aquest recorregut d’anada i tornada ja penalitza lo seu.

la ju fent deco
La ju en plena deco
El comentari de la Ju: Sóc de les que li agraden especialment les immersions profundes, però aquest cop la narcosi no va acabar de jugar al meu favor. Enlloc del típic “colocón” de "què guai", va ser un viatge de preocupació constant pel consum i la deco. Sabia que no hi havia de què amoïnar-se però no ho podia evitar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari.